Just a la vespra de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat tingué lloc, a la nostra Biblioteca Marcel·lí Domingo, la presentació d’un llibre-testimoni esfereïdor. Si bé amb una injusta assistència de públic, però amb una càrrega emocional immensa.
L’autor, n’Armando Folgado, un noi de quaranta-quatre anys que, just el dia en què en complia trenta-tres, en plenitud d’una vida superactiva, es va veure afectat per un virus que el deixà amb una mobilitat reduïda d’un 90 %, va passar de ser un enamorat de la velocitat i del motor a veure’s postrat en cadira de rodes, atrapat en el seu cos inert.
El relat del llibre, el seu relat, és un exemple de resiliència total; després de superar l’enorme ensopegada, ha estat capaç d’il·lusionar-se i trobar sentit a la vida gràcies al testimoni exemple de l’Albert Llovera, pilot de camions al Dakar, i guanyador, a pesar de la seva discapacitat. Una conversa amb ell va ser el que li va obrir la llum i fer descobrir què podia tornar a donar sentit a la seva vida.
Això i la “gasolina” que representen per a ell, els seus fills, és la força que fa que aquest heroi, des de la seva discapacitat, fent valer una imaginació sense límits, faci importants aportacions per a millorar la qualitat de vida a les persones que, com ell, es veuen amb limitacions per a conviure amb certa normalitat en aquesta societat, en la qual es veuen sovint marginats per tindre mancances físiques o psíquiques.
Un exemple: el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el passat dimecres 3 de desembre, al matí, anava jo pel carrer observant que en tots els accessos als establiments hi havia pintat a la vorera, enfront de l’entrada, el símbol de persona amb discapacitat amb una ratlla transversal, volent indicar que en aquell establiment no se’ls facilitava l’accés. Una veïna, enfurismada, llençava pestes a qui havia fet les pintades, mentre una altra li explicava que una colla de quatre o cinc persones les estaven fent la nit anterior. Lluny de reconèixer que el seu establiment incomplia la normativa, estava maleint a qui ho havia fet. Manifesta incomprensió cap al col·lectiu de discapacitats.
Armando, que ens presentava el seu llibre Respirar con el alma, ens explicà què representa veure el món des d’una cadira de rodes, com es pateix de sobte una marginació que et vol deixar en inferioritat i et fa perdre qualitat de vida fins a uns mínims.
Per què a aquesta societat li costa tant comprendre? Tots estem a la “roda” i en qualsevol moment podem ser els protagonistes d’una adversitat com aquesta, que ens canvia la vida com en el seu cas.
Gràcies, Armando, per la teva aportació a un món millor, des de la teva cadira de rodes.
Ens donà una lliçó de vida i de resiliència que tindrem ocasió de tornar a sentir quan, pels volts de Sant Jordi, torni a presentar a la BMD el seu llibre, que actualment està reescrivint en català.
Us animo que us l’agendeu tant bon punt tingui data.
